Dissabte varen ser aprovades les llistes del PSC al Congrés i Senat i, com ja s’havia fet públic, no repetiré com a candidata.
La política és incerta, mai saps el que et depara el futur, però per ara sembla que s’acaba una etapa del meu pas per la primera línia. Han estat quatre anys intensos, pels que he de donar les gràcies perquè els he gaudit moltíssim. Segurament menys del que m’hagués agradat, perquè han coincidit temporalment amb l’alcaldia de Cunit, que sempre va ser la meva prioritat, però també per això frenètics i dels que he aprés més que en una desena de mestratges de ciència o gestió política.
Les persones que em coneixeu sabeu que sóc una apassionada de la política. Sempre dic que la tasca política no pot ser mai entesa com una feina, sinó com una manera d’entendre la vida i de viure-la. Crec sincerament que només així, amb passió, es poden disfrutar les responsabilitats, les pressions, les jornades maratonianes, la pèrdua de vida privada, i un llarg etcètera que només entendreu les persones que com jo, heu tingut el privilegi d’ostentar un càrrec de responsabilitat o esteu molt a prop d’algú que l’ostenti.
Corren mals temps per al “sector”. La ciutadania cada cop està més desencisada dels polítics i de les polítiques. La conjuntura no ajuda, però cal fer una reflexió profunda i corregir algunes de les pràctiques i dels mètodes que es practiquen des dels partits i des de les institucions i que cada cop ens allunyen més de la ciutadania. La societat canvia a gran velocitat i sembla que nosaltres anem a rebuf i no siguem capaços d’agafar el mateix ritme.
Per això, en aquesta nova etapa que començo vull contribuir a que el meu partit avanci cap a la recuperació de les complicitats amb la ciutadania. Ho faré des de Cunit, on soc la portaveu del Grup Municipal i on, juntament amb els meus companys i companyes, lluitem contra el desmantellament dels serveis i les polítiques socials que el nou Govern Municipal ha iniciat; i on l’agrupació treballa per seguir essent un col·lectiu implicat i viu. I ho vull fer també dins del PSC, posant la meva experiència al servei dels nous reptes que ens queden per afrontar: el camí cap al 20N i la batalla per a que Catalunya troni a ser decisiva en el disseny d’un mapa polític a Espanya que ha de ser necessàriament d’esquerres per a què el país mantingui els pilars de l’Estat del Benestar i els drets conquerits en els darrers anys, a més de garantir una sortida de la crisi que amb un nou impuls a nous sectors productius; un Congrés on hem d’assentar les bases i les estratègies per recuperar el lideratge social de la Catalunya progressista, i del que ha de sortir un PSC renovat amb noves il·lusions, més d’esquerres, més democràtic, més transparent, més humà i més unit entorn a lideratges que prioritzin la coherència amb els nostres valors i el projecte que entre tots anem construint, per davant de personalismes.
Començo doncs un nou repte. Una nova il·lusió, amb més ganes que abans de contribuir a que la nostra sigui una societat més justa i més igualitària i evitar que la incertesa i les penúries de la crisi serveixin d’excusa als sectors més conservadors per atraure la confiança de molts ciutadans i ciutadanes que cerquen, de bona fe, solucions a la seva situació però que ells utilitzen després per retallar encara més el nostre benestar en benefici dels sectors més pudents. Ho em viscut a Catalunya, ho estem visquent a Cunit i a molts altres pobles i ciutats, la dreta no és la solució.
