Article publicat el 23 de setembre de 2011
El nou curs ha començat a Cunit, al igual que a la resta de Catalunya; i un començament de cicle tan important com és l’any escolar, està marcat al nostre municipi, per les retallades de l’equip de govern: CIU-ERC-ICV.
És increïble tornar de vacances, obrir la motxilla, i que els pares i les mares es trobin dins un munt de retallades socials que fan que quan te la pengis a l’espatlla, sigui insostenible!!
I et preguntes: com pot ser això, si abans de marxar de vacances, en aquesta motxilla, només vaig deixar les promeses del programa electoral de CiU com :
“ Ajudarem les famílies en les despeses escolars” i ara em trobo “ de cara l’any que ve treurem el 50% de la subvenció dels llibres de text i el 25% de la subvenció als ordinadors de l’alumnat de la ESO.”
“Potenciarem el paper de les associacions de pares i mares” i ara em trobo “aquest any l’ajuntament no oferirà cap oferta d’activitats extraescolars, i tant l’ organització, el cost i la responsabilitat d’aquestes recaurà exclusivament en les AMPA’s.
“Reforçarem l’escola d’adults i ampliarem la seva oferta formativa” i ara em trobo “A Cunit, aquest any, quan més ho necessiten els nostres joves no tindrem curs de català nivell C tutoritzat, tot i que la demanda s’ha duplicat en els darrers anys”.
I això no és tot, temem la suposada privatització de les llars d’infants, juntament amb la reducció en la seva subvenció. Pagarem més per les activitats esportives, futbol, bàsquet, taekwondo, etc. Encara no sabem si tindrem Escola de Música.
En aquests moments, allò que més necessitem per sortir de l’actual situació de crisi, és formació, crèixer individualment i estar més preparats com a persones i com a país, i l’últim lloc per on haurien de passar les tisores del tripartit de Cunit és en el de l’educació. Però gràcies als nostres governants la motxilla que portem ara a Cunit pesa massa.
I és que la política de dretes de Convergència i els seus socis no té cap sensibilitat a l’hora de les retallades, tot s’hi val. I els que les paguen són aquells que més pateixen. De què serveix demanar una rebaixa dels impostos si després augmentem les despeses familiars?.
Ah! i les promeses electorals, tindrien que fer-se amb més respecte cap als votants, en només 3 mesos de vida, ja són paper mullat. Algú hauria d’explicar perquè les paraules d’abans i les d’ara, com les motxilles, ja no tenen el mateix pes.
Grup Municipal PSC de Cunit
