Comunicado de Alcaldía – Una vez más y tantas veces como haga falta

El pasado viernes me vi obligada a hacer declaraciones en torno a unas desafortunadas noticias aparecidas en diversos medios de comunicación, en las que se cuestionaba duramente mi actuación en un conflicto acaecido en noviembre de 2008 en Cunit entre la mediadora comunitaria del Ayuntamiento, el Imán y el presidente de la Asociación Cultural Islámica de Cunit.

Posteriormente, han seguido publicándose nuevas informaciones, opiniones y testimonios que siguen cuestionando mi gestión y contradicen mis manifestaciones. Entiendo que se puedan hacer interpretaciones y transcripciones desafortunadas de ciertas declaraciones públicas o privadas, y por ello quiero  volver a aclarar lo siguiente:

-          Que es obligación de la ciudadanía cumplir la ley y más aún de aquellos/as que tenemos responsabilidades institucionales. Por tanto, en ningún momento he prohibido a ninguna autoridad policial la detención de nadie que haya infringido la ley.

-          En todo momento el Ayuntamiento que represento y yo misma hemos manifestado nuestro total apoyo a la trabajadora. Lo hicimos el día en que sucedieron los hechos, poniéndole protección, y lo hemos seguido haciendo, durante más de un año, respetando escrupulosamente el protocolo establecido para las órdenes de alejamiento y manteniéndola en su puesto de trabajo no cediendo, en ningún momento, a las peticiones de los representantes de la comunidad para que la sustituyéramos o modificáramos sus funciones.

-          Si propuse una mediación fue para que F.G. recuperara la confianza de la comunidad islámica del municipio y siguiera legitimada por ella para seguir ejerciendo con éxito su trabajo de mediadora, y para garantizar que las acciones desarrolladas por el Ayuntamiento en favor de la integración y del respeto a la diversidad fueran efectivas.  De otra manera, hubiéramos estado cediendo de forma indirecta ante las peticiones del Imán y su entorno, situación que nunca he querido que se produjese.   

-          Nunca he coaccionado ni siquiera sugerido a F.G. que dejara su puesto de trabajo ni ha estado en mi conocimiento que lo hicieran terceras personas en mi nombre o en el de cualquier otro/a.

-          Tal y como ella misma ha manifestado públicamente, éste se trata de un conflicto entre personas que no está fundamentado en causas religiosas. Está en manos de la justicia y debe ser ella la que lo resuelva

Lamento profundamente que se hagan juicios paralelos de situaciones relacionadas con temas socialmente tan sensibles como el de la inmigración, con el riesgo que esto supone para la normal convivencia ciudadana. Lamento también que los partidos de la oposición hayan roto su compromiso de no jugar políticamente con este tema, del que siempre han estado informados a través de la Mesa de Inmigración, órgano político-técnico del consistorio, del que son miembros. Y es por ello que vuelvo a apelar a la responsabilidad de todas aquellas personas, medios e instituciones que de alguna manera tienen una influencia más notable en la opinión pública.

Judith Alberich Cano – Alcaldesa de Cunit

Declaracions d’UNESCOCAT (02/02/10)

Manifest d’UNESCOCAT  (29/01/10)

El Camp de Tarragona davant un any capdal

Resolució aprovada pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona del 29 de gener de 2010.

Aquest serà un dels anys més complicats de la nostra història que transcorrerà en el marc d’una de les pitjors crisis econòmiques que, de tota manera, sembla que està tocant fons. Però encara la pateix la gent més vulnerable amb la qual ens uneixen més anhels. Portem set anys de canvi i s’han fet moltes coses. I cal que defensem amb vehemència que el fil conductor de totes elles ha estat l’assoliment d’una societat més lliure, més cohesionada i més justa. Des d’aquest punt de vista valorem molt positivament l’acció de Govern:

a) La resposta a la greu crisi econòmica pren un nou impuls amb els “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” que es desplegaran també al Camp de Tarragona. A més, la nova Llei de Desenvolupament Rural Sostenible aportarà més de 12 MEUR fins el 2014 per projectes que generin nova ocupació a les comarques de l’interior.

b) L’aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona és un fet esperat des de fa 27 anys durant els quals, el territori ha continuat desenvolupant-se de forma desordenada. Ara disposem d’una eina que ordena els nostres espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures. Una ordenació imprescindible que servirà per fixar el desenvolupament de les nostres comarques.

c) Es redactarà l’estudi informatiu de la línia d’alta velocitat Tarragona- Castelló que facilitarà la connexió de la costa mediterrània amb el sud d’Europa, i s’avança en la construcció de la nova estació del TGV al sud de l’aeroport de Reus on Ryanair mantindrà els vols nacionals i internacionals. Sens dubte, aquest fet contribuirà a posicionar-nos com a destí turístic de primer ordre i actuarà com a motor de l’activitat econòmica.

d) El consens institucional per impulsar la Candidatura Tarragona 2017 als Jocs del Mediterrani i l’elaboració del portal “Camp de Tarragona” per reforçar la nostra identitat col·lectiva i promocionar-la, demostren que, quan volem, sabem treballar en equip. Un territori d’oportunitats i qualitat de vida.

e) Ens queda la feina d’avançar en la governança i la gestió compartida del nostre territori. I per això necessitem la Llei d’Ordenació Territorial que ha d’establir l’organització del país en vegueries sense incrementar ni burocràcia ni més despesa. Per això, haurem de perseguir un ampli acord i aplicar totes les nostres energies en la resposta als reptes comuns. Perquè per separat no tenim cap possibilitat d’èxit davant els monumentals reptes del futur. Junts podrem encarar-los amb garanties.

f) Altres acords que ja tenen i tindran molta repercussió al nostre territori són el Pacte Nacional per a les Infraestructures que preveu destinar més de 4.000 MEUR al Camp de Tarragona; l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Dotaran el territori de millors eines per sortir reforçats de la crisi i generar nous llocs de treball.

g) Per tot això volem continuar donant resposta als problemes de la ciutadania des del govern de la Generalitat els propers quatre anys. És en la solució dels problemes socials que trobem la nostra raó de ser. Treballem perquè les ciutats i viles del Camp de Tarragona siguin municipis cohesionats, on hi càpiga tothom i pugui desenvolupar plenament el seu potencial i el seu projecte de vida. El nostre projecte suma, crea xarxa, federa, és solidari. No volem pel nostre territori futurs incerts, patriotismes que s’obliden de la gent ni localismes estèrils.

h) Donem suport al Govern de l’Estat per abordar i donar resposta definitiva al problema de l’emmagatzematge de residus de les centrals nuclears; apostant per una solució sobre la base del consens social i territorial i que garanteixi la solidaritat entre territoris.

i) El dèficit de confiança i la desafecció ha de ser combatut amb la contundència de l’obra de govern feta i amb la trajectòria de milers d’homes i dones socialistes que treballen amb rigor i honestedat en tots els àmbits de govern.

j) Millorem també la nostra proximitat i capacitat de comunicar. Fer visible als ulls de la gent l’obra de govern d’aquests darrers anys i explicar el nostre full de ruta per construir el Camp de Tarragona del futur. Ens hi juguem molt com a catalans i com a ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona.

Para que no haya más dudas ni malinterpretaciones peligrosas

Aquí os dejo los links a mis declaraciones hechas ayer entorno a las acusaciones vertidas hacia mi persona por algunos medios de comunicación, en los últimos días.

Entrevista de Gemma Nierga en La Ventana de la Cadena Ser

Videos a Cunit Digital

Reflexions sobre política i honestedat

Els últims esdeveniments relacionats amb afers de presumpta corrupció política em fan reflexionar sobre el que és i hauria de ser l’exercici de l’activitat política. Estic convençuda que aquests pensaments em venen al cap perquè la política forma part de la meva vida quotidiana.

No obstant, d’una altra manera, segurament que reflexions sobre aquests fets i el que comporten, són presents en els pensaments de la majoria de la ciutadania d’aquest país.

És injust que en la ment de la ciutadania es promogui la existència d’una gran bossa on imaginàriament, se’ns col·loqui a tota la classe política. És injust que dia a dia tinguem la sensació els i les polítiques que hem de demostrar la nostra innocència. Aquest és un joc que ha entrat en el terreny perillós del descrèdit gratuït.

Per a mi, la política basada en la honestedat és la essència de la meva existència com a persona que s’hi dedica. I dic com a persona, i no només com a política, perquè la meva concepció de l’exercici polític va més enllà de la percepció col·lectiva (l’imaginari col·lectiu, dirien els teòrics politics) que sol atribuir una jerarquia sociològica en la relació polític/a – ciutadà/na exempta de sentiments, en tant que un/a (polític/a) influeix “amb fredor” en l’administració dels recursos públics (es a dir, els recursos de tothom) i l’altre (ciutadà/na) adopta el paper de “perceptor passiu” de les decisions sobre com s’administren aquests recursos.

L’exercici honest de la política té conseqüències emocionals ocultes que transcendeixen la seva pròpia existència. Qualsevol decisió política presa per una persona que es dedica a la política amb honestedat, amaga sempre certa insatisfacció “idealista”, perquè aquesta persona és conscient que els efectes d’aquesta decisió no arribaran mai a tothom de forma justa i equitativa.

Quan passa això, la part més afectada en el “continuum” imaginari persona-política, és indubtablement  la part persona i no tant la part política, perquè en definitiva la decisió és presa per una persona, que a més és dedica a l’exercici de la política.

Aleshores és el moment en el qual van apareixent els sentiments humans comuns a tothom: impotència, dubte, tristesa, desencís, incertesa, ràbia, preocupació, etc., que són els efectes personals amagats de decisions preses per persones honestes que es dediquen a la política.

Aquest és el preu emocional que anivella la relació polític/a – ciutadà/na, convertint a totes les persones honestes (independentment d’allò a que es dediquin) en persones vulnerables i, per tant, humanes.

Els polítics i les polítiques amb sentencies judicials fermes per corrupció son persones NO polítiques (en el sentit de l’exercici polític), es a dir, son persones que no presenten el principal actiu necessari per administrar els recursos que, pel nostre sistema de representativitat democràtica, li han estat conferits: l’actiu de la honestedat.

Aquest principi s’hauria de posar de manifest en la gestió quotidiana de les persones que es dediquen a l’activitat política representant qualsevol opció ideològica, amb el legítim objectiu de la defensa democràtica dels valors que li són propis. La revalorització del principi de honestedat es tornaria, llavors, fonamental per a contribuir a la recuperació de la credibilitat per part de la ciutadania en el exercici de la política.

EN EL PRINCIPIO, Blas de Otero

Si he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo, al agua,
si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.

Si he sufrido la sed, el hambre, todo
lo que era mío y resultó ser nada,
si he segado las sombras en silencio,
me queda la palabra.

Si abrí los labios para ver el rostro
puro y terrible de mi patria,
si abrí los labios hasta desgarrármelos,
me queda la palabra.